Desparasitació de les mascotes

Desparasitació de les mascotes

Desparasitació dels gossos

PARÀSITS INTERNS

Hi ha diferents productes al mercat eficaços per tractar les parasitacions per cucs rodons i plans.

En general es recomana desparasitar mensualment els cadells fins als 6 mesos i a partir d’aquesta edat cada tres mesos durant tota la seva vida, en alguns casos inclús més sovint com en zones on hi ha risc de contraure la Dirofilariosi ( cuc del cor ). Aquests tractaments maten els cucs que el gos tingui en aquell moment però no eviten que n’agafi de nou si torna a entrar en contacte amb ous. Per aquest motiu i pel fet que algun d’aquests paràsits poden afectar també les persones ( quist hidatídic, larva migrans visceral i cutània) és recomanable desparasitar regularment el nostre gos.

El contagi és feco-oral per ingestió d’ous directament de les femtes o d’aliments contaminats amb aquestes.

Recomanacions:

-rentar-se les mans després de tocar un gos i sobretot abans de menjar.

-rentar bé fruites i verdures pel nostre consum.

-no donar carn o vísceres crues per menjar als gossos.

-no deixar-los defecar en àrees de jocs de nens.

-recollir els seus excrements.

-desparasitar-los regularment

PARÀSITS EXTERNS  

Actualment tenim un ampli ventall d’antiparasitaris externs: pipetes, collars, comprimits…

No dubteu a preguntar-nos i mirarem d’aconsellar-vos sobre el més adient per al vostre gos.

A grans trets hem de protegir-los de les parasitacions per puces i paparres i de les picades dels mosquits.

PUCES: són insectes amb el cos aplanat en sentit longitudinal, de color marronós i que s’alimenten de sang.

No sempre les veiem perque no passen tot el temps sobre el gos però podem sospitar que en té si trobem uns puntets negres que són les seves femtes. Produeixen picor, en alguns casos al.lèrgies, tramsmeten malalties i són un hospedador intermediari d’un cuc intestinal (Dypilidium) que arribarà al budell quan, al gratar-se, el gos ingereixi la puça.

PAPARRES: s’enganxen al gos i ingereixen sang. A part de la lesió que produeixen al fixar-se poden ser vectors de malalties tant per als animals com per l’home que poden provocar alteracions importants com anèmies, problemes de coagulació, baixada de glòbuls blancs, artritis, febre…

Com més temps triguem a eliminar-les més risc de transmisió.

MOSQUITS: el Phlebotomus perniciosus és un insecte que transmet la Leishmaniosi. Es tracta d’una malaltia parasitària que el més habitual és que provoqui signes cutanis com ara descamació, pèrdua de pèl, erosions o úlceres que no curen, aprimament i augment dels ganglis però que també pot provocar problemes renals, oculars, coixeres, anèmies…

Disminuir el risc de contagi passa per evitar el màxim les picades d’aquest insecte mantenint els gossos dins de casa quan té més activitat ( al capvespre i matinada ), utilitzant repelents per mosquits com collarets o pipetes i ajudant el sistema inmunitari del gos a defensar-se si hi entra en contacte bé amb la vacunació o amb un tractament oral ( Leisguard ).

Desparasitació dels gats

PARÀSITS INTERNS

Els gatets es desparasiten mensualment fins als 5-6 mesos i a partir d’aquesta edat les recomanacions varien si és un gat de pis o bé si conviu amb gossos o pot sortir al carrer.

En el primer cas és suficient amb desparasitar-los cada 6 mesos per la poc probable possibilitat que nosaltres vehiculem ous de paràsits, per exemple en trepitjar alguna femta.

En el segon cas convé desparasitar-los cada 3 mesos si fan vida semilliure i també si no surten però conviuen amb gossos perquè aquests poden agafar i transmetre’ls-hi puces que són un hospedador intermediari del cicle d’un cuc pla: Dypilidium.

Aquests tractaments es donen de forma regular doncs maten els cucs que el gat té en aquell moment però no eviten que n’agafi de nou si torna a entrar en contacte amb ous. El contagi és a partir de femtes d’animals afectats, d’aliments contaminats amb aquestes i, com hem dit abans, per ingestió de puces infectades per larves de Dypilidium que arribaran al budell quan al gratar-se se les empassi.

Hi han diferents productes de provada eficàcia en comprimits i també en pipetes que s’apliquen a la pell, molt útils en gats per la dificultat sovint de que es prenguin medicaments per via oral.

PARÀSITS EXTERNS

PUCES: són insectes amb el cos aplanat en sentit longitudinal, de color marronós i que s’alimenten de sang. No sempre les veiem perquè no passen tot el temps sobre l’animal però podem sospitar que en té si trobem uns puntets negres ( com pebre ) que són les seves femtes, sobretot a la zona del coll però també a la base de la cua.

Produeixen picor, en alguns gats al.lèrgies, transmeten malaties (Hemoplasmes) i són un hospedador intermediari d’un cuc intestinal (Dypilidium).

Els seus ous cauen a l’entorn (llits, catifes…) i això s’ha de tenir en compte a l’hora de tractar-los perquè si no es van reinfestant.

PAPARRES:  s’enganxen al gat i ingereixen sang. A part de la lesió que produeixen al fixar-se poden ser vectors de malalties per als gossos i per l’home que poden provocar alteracions importants com anèmies, problemes de coagulació, baixada de glòbuls blancs, artritis, febre…

MOSQUITS: acostumen a picar en àrees de poc pèl com el pont del nas i pabellons auriculars i poden provocar reaccions similars al granuloma eosinofílic ( lesions a la pell del gat d’origen al.lèrgic, en parlarem en un altre article).

La Leishmaniosi està descrita en el gat però hi ha una incidència molt baixa.

Al mercat hi ha diferents productes molt útils pel control d’aquests paràsits que s’apliquen en forma de pipeta localment a la pell de la base del coll on el gat no arriba a llepar-se, sprays i collarets.

És molt important no utilitzar pipetes o productes de gos que continguin Permetrines doncs els gats són molt sensibles a aquest tipus d’insecticida perquè no les metabolitzen correctament i els hi poden provocar una intoxicació greu i mortal amb: tremolors, contraccions musculars, convulsions,

pupiles dilatades, salivació, incoordinació i febre.

No hi ha antídot i el tractament consisteix a rentar el gat per eliminar el màxim de producte, controlar les convulsions amb fàrmacs i cures de suport amb fluids fins que l’animal es recuperi.

Avda. Guiera, núm. 16 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona ©2020 clinica veterinaria canaletes

cookies-policy

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de l'usuari a través de la seva navegació. Si continues navegant acceptes l'ús de la nostra Política de cookies