Desparasitacions

PARÀSITS INTERNS                                                                                                                         

Hi ha diferents productes al mercat eficaços per tractar les parasitacions per cucs rodons i plans.

En general es recomana desparasitar mensualment els cadells fins als 6 mesos i a partir d'aquesta edat cada tres mesos durant tota la seva vida, en alguns casos inclús més sovint com en zones on hi ha risc de contraure la Dirofilariosi ( cuc del cor ). Aquests tractaments maten els cucs que el gos tingui en aquell moment però no eviten que n'agafi de nou si torna a entrar en contacte amb ous. Per aquest motiu i pel fet que algun d'aquests paràsits poden afectar també les persones ( quist hidatídic, larva migrans visceral i cutània) és recomanable desparasitar regularment el nostre gos.

El contagi és feco-oral per ingestió d'ous directament de les femtes o d'aliments contaminats amb aquestes.

Recomanacions:

-rentar-se les mans després de tocar un gos i sobretot abans de menjar.

-rentar bé fruites i verdures pel nostre consum.

-no donar carn o vísceres crues per menjar als gossos.

-no deixar-los defecar en àrees de jocs de nens.

-recollir els seus excrements.

-desparasitar-los regularment

 

PARÀSITS EXTERNS  

Actualment tenim un ampli ventall d'antiparasitaris externs: pipetes, collars, comprimits...

No dubteu a preguntar-nos i mirarem d'aconsellar-vos sobre el més adient per al vostre gos.

A grans trets hem de protegir-los de les parasitacions per puces i paparres i de les picades dels mosquits.

 

PUCES: són insectes amb el cos aplanat en sentit longitudinal, de color marronós i que s'alimenten de sang.

No sempre les veiem perque no passen tot el temps sobre el gos però podem sospitar que en té si trobem uns puntets negres que són les seves femtes. Produeixen picor, en alguns casos al.lèrgies, tramsmeten malalties i són un hospedador intermediari d'un cuc intestinal (Dypilidium) que arribarà al budell quan, al gratar-se, el gos ingereixi la puça.

PAPARRES: s'enganxen al gos i ingereixen sang. A part de la lesió que produeixen al fixar-se poden ser vectors de malalties tant per als animals com per l'home que poden provocar alteracions importants com anèmies, problemes de coagulació, baixada de glòbuls blancs, artritis, febre...

Com més temps triguem a eliminar-les més risc de transmisió.

MOSQUITS: el Phlebotomus perniciosus és un insecte que transmet la Leishmaniosi. Es tracta d'una malaltia parasitària que el més habitual és que provoqui signes cutanis com ara descamació, pèrdua de pèl, erosions o úlceres que no curen, aprimament i augment dels ganglis però que també pot provocar problemes renals, oculars, coixeres, anèmies...

Disminuir el risc de contagi passa per evitar el màxim les picades d'aquest insecte mantenint els gossos dins de casa quan té més activitat ( al capvespre i matinada ), utilitzant repelents per mosquits com collarets o pipetes i ajudant el sistema inmunitari del gos a defensar-se si hi entra en contacte bé amb la vacunació o amb un tractament oral ( Leisguard ).